¡Si vas a París, papá!... -- Banda Hotel Nacional de Madrid

Títol: ¡Si vas a París, papá!...
Compositors: M. Álvarez Díaz, Ledesma y Oropesa
Descripció: One-step coreado
Artista: Banda Hotel Nacional de Madrid y coro, bajo la dirección del maestro Oropesa
Segell discogràfic: Gramófono (Compañía del Gramófono S.A.E., Barcelona)
Número de catàleg: AE 2975
Període de gravació: 1929-1935


Etiqueta del segell Gramófono amb anell verd, semicercle superior granat amb el gos Nipper escoltant el gramòfon, i semicercle inferior verd amb text daurat. Dos segells adhesius superposats a l'esquerra superior amb marques "Uti" i "Coprosa". Text: "¡SI VAS A PARÍS, PAPÁ!... / (M. Álvarez Díaz, Ledesma y Oropesa) One-step coreado / Banda Hotel Nacional de Madrid y coro / bajo la dirección del maestro Oropesa". Indicació "BANDA y coro" a l'esquerra. Text "REV. 78 / Núm. del cat. / AE 2975" a la dreta. Segell adhesiu inferior amb marca de la Compañía del Gramófono. Text perimetral: "Disco fabricado por la Compañía del Gramófono S.A.E. Barcelona". Etiqueta amb signes d'ús moderat.


"¡Si vas a París, papá!" és una de les cançons més descarades i divertides dels anys 30 espanyols. Amb música de Manuel Álvarez Díaz, Ledesma i Oropesa, aquesta peça narra amb humor les advertències d'una filla al seu pare que marxa a París: que tingui cura amb els apaches (els delinqüents dels barris baixos parisencs), que no es passi amb els cabarets ni amb el foie gras. La cançó, amb el seu to picardiós i innocent alhora, captava perfectament l'imaginari col·lectiu sobre París com a ciutat del pecat i del plaer.

El one-step, un ball d'origen nord-americà que es va popularitzar als anys 20, era el ritme perfecte per a aquesta cançó: animat, senzill de ballar i amb un aire modern que connectava amb els joves de l'època. La Banda Hotel Nacional de Madrid, dirigida pel mestre Oropesa, era una de les formacions més prestigioses de la capital, actuant regularment en aquest hotel de luxe que era punt de trobada de la societat madrilenya.

Aquest enregistrament, amb el seu cor animat i la seva instrumentació brillant, captura l'esperit d'una Espanya que volia ser moderna i cosmopolita, que mirava cap a París amb fascinació i temença a parts iguals. La cançó es convertiria en un clàssic del repertori popular espanyol, versionada dècades després per grups com Parchís i recordada per generacions com un exemple perfecte de l'humor musical espanyol dels anys 30.