enCantados amb la Diada - Tendresa - Antonio Orozco - LSC - Llengua de Signes Catalana

Com fer que la tendresa sigui encara més tendra? 💫 Tenim la resposta: ajuntant l’ ‪@antonioorozco_oficial‬ amb enCantados, fent-la accessible 😉 amb la intèrpret i artista en Llengua de Signes Tamara Navarro ✋✨.

Tots dos, a l’escenari del Teatre Nacional de Catalunya 🎭 durant l’acte institucional de la Diada 🌹, van emocionar amb aquesta cançó de Lluís Llach, “Tendresa” 🎶, amb una sensibilitat i una tendresa —com no podia ser d’altra manera— que ens venia de gust recuperar amb aquest vídeo, emès per 3Cat (3/24) i subtitulat, com sempre, al nostre canal de YouTube ▶️ i xarxes socials 📲.

Aquest ha estat el tercer any consecutiu que la nostra associació s’encarrega de fer accessible la Diada 🙌, i això ens enCanta, és clar. Anirem compartint més actuacions de la gala, així que estigueu atents 👀.

Assessor lingüístic de LSC: Marc Tapia.
Directores de enCantados: Francina Cortés i Núria Martorell.
#enCantados #AntonioOrozco #Tendresa #llenguadesignes #Diada #llenguadesignescatalana #salud auditiva ‪@Starkey_Spain‬ #live #music #DiadaAccessible

"TENDRESA", Lluís Llach
#lyrics
Aquest camí que deixo enrera és llarg
però em vull lleuger del seu bagatge,
que res no em valen tants d'atzars,
ni els vells camins, ni el blau del mar,
si dintre seu no sento com batega, hi batega,
el fràgil art de la tendresa...

Del teu amor ho espero tot i tant
que en faig un cant pel meu capvespre,
estimo l'ànsia dels teus ulls,
l'impúdic arc del teu cos nu,
però amor t'estimo encara més i sempre, més i sempre,
sabent-te esclau de la tendresa...

Del dolç batec de la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que ens cura quan fa por la solitud.

El món que visc sovint no el sento meu
i sé els perquès d'una revolta,
misèria i guerra, fam i mort,
feixisme i odi, ràbia i por,
rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena,
però tot d'un cop... ve... la tendresa.

Ah!, si no fos per la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que estima quan fa por la solitud.