La tècnica de la xilografia

El mètode de gravat més antic se’l coneix amb el nom de Xilografia. La xilografia consistia en gravar les imatges sobre una planxa de fusta. De fet, el nom xilografia prové del grec, que significa xylos (fusta) i graphia (escriptura). És a dir, literalment significa marcar o escriure sobre la fusta.

Dins de la xilografia, es poden observar diverses tècniques, com il·lustra aquest vídeo:
El gravat a fibra o a fil és el procediment xilogràfic més antic. En aquesta tècnica s'utilitzen fustes toves, amb un dibuix que en segueix les vetes. El resultat sol ser més aviat tosc i amb poc detall. Les eines més habituals eren les gúbies, amb diferents puntes segons la incisió que calia fer, i els enformadors, que servien per buidar els sectors més grans de la matriu.

La xilografia a contrafibra o a testa va ser un mètode de gravat emprat a partir del segle XIX. La fusta solia ser més dura, sovint de boix, que suportava més tiratges sense malmetre's. Les eines utilitzades eren sobretot les gúbies, que ajudaven a traçar les línies amb les quals es configuraven els volums de la imatge.

Descobriu en aquest vídeo en què consisteix la tècnica de la xilografia.


Realització del gravat: Eusebi Subirós
Producció i edició: Xavi Perez, FromZero
Exposició temporal "Primeres Impressions. Xilografies gironines s. XVII-XX", 2015