Популярное

Музыка Кино и Анимация Автомобили Животные Спорт Путешествия Игры Юмор

Интересные видео

2025 Сериалы Трейлеры Новости Как сделать Видеоуроки Diy своими руками

Топ запросов

смотреть а4 schoolboy runaway турецкий сериал смотреть мультфильмы эдисон
dTub
Скачать

Al Khansà. Marxa mora de Pasqual Salort Aguilar.

Автор: Pasqual Salort Aguilar

Загружено: 2025-05-18

Просмотров: 103

Описание:

Premi "Antonio Pérez Verdú" Concurs de Composició de Música Festera d'Alcoi, 2024. Organitzat per l'Associació Sant Jordi d'Alcoi.

Notes de programa
Esta marxa mora vol fer un petit homenatge al paper de la dona dins la festa dels moros i cristians. D'ahí que el nom escollit siga
el d'una dona mora, no per ser reina ni per tenir cap privilegi heretat. Era una dona musulmana amb talent per la literatura i va ser
reconeguda com una gran poetessa àrab del segle VII. Tumàdir bint Amr ibn al-Harth ibn aix-Xarid as-Sulamiyya, normalment coneguda pel sobrenom Al-Khansà (àrab: الخنســـــــــاء, al- Ḫansā, que tant pot voler dir ‘la Gasela’ com ‘la de Nas curt’) fou una poetessa àrab del segle VII. Va néixer i créixer a la regió de Najd, la regió central del que avui en dia és Aràbia Saudita. Fou coetània del profeta Muhàmmad i es va convertir a l'islam. A la seva època, el paper de la dona a la poesia àrab era el d'escriure elegies per als morts i interpretar-les per a la tribu en
competicions orals públiques. Al-Khansà es va guanyar el respecte i fama en aquelles competicions, amb les seves elegies per als seus
germans, Ṣakhr i Muʿāwiyah, que havien mort en batalla. És la poeta més coneguda de la literatura àrab. La representació de la dona en la literatura dins del món àrab, ajuda a conèixer enormement el seu escàs estatus en la societat musulmana. Les dones en el món àrab han estat rebutjades sistemàticament i han estat oblidades durant centenars d'anys en el camp de la literatura, simplement perquè els seus escrits i perspectives eren diferents al dels homes, que eren els que marcaven les pautes i cànons. És molt recent quan les dones àrabs han estat reconegudes en el camp de la creació literària. Ara se'ls està donant la justa consideració per
la seva riquesa, habilitat i varietat en la composició literària al llarg de la seva història. En aquest sentit, Al-Khansà, la poetessa del segle
VII, ha estat reconeguda per la seva extraordinària eloqüència i la seva atrevida gosadia. Es considera la triava “Lament pel seu germà” una de les composicions literàries més gran de la llengua àrab. Estèticament la marxa mora preten casar la funcionalitat de ser útil per a la desfilada dels festers amb la incorporació d'alguns elements més novedosos. L'ús del mode frigi i les escales orientals manté un sabor proper al mòn àrab, sense refugir de la introducció d'harmònies més contemporànies en determinats moments.

Esta marcha mora quiere hacer un pequeño homenaje al papel de la mujer dentro de la fiesta de los moros y cristianos. De ahí que el nombre escogido sea el de una mujer mora, no por ser reina, ni por tener ningún privilegio heredado. Era una mujer musulmana con talento por la literatura y fue reconocida como una gran poetisa árabe del siglo VII. Tumàdir bint Amr ibn al-Harth ibn aix-*Xarid as-Sulamiyya, normalmente conocida por el sobrenombre Al-Khansà (árabe: الخنســـاء, al-Ḫansā, que tanto puede querer decir ‘la Gacela’ como ‘la de Nariz corta’) fue una poetisa árabe del siglo VII. Nació y creció en la región de Najd, la región central que hoy en día es Arabia Saudí. Fue coetánea del profeta Muhàmmad y se convirtió al islam. En su época, el papel de la mujer a la poesía árabe era lo de escribir elegías para los muertos e interpretarlas para la tribu en competiciones orales públicas. Al-Khansà se ganó respeto y fama en aquellas competiciones, con sus elegías para sus hermanos, Ṣakhr y Muʿāwiyah, que habían muerto en batalla. Es la poeta más conocida de la literatura árabe. La representación de la mujer en la literatura dentro del mundo árabe, ayuda a conocer enormemente su escaso estatus en la sociedad musulmana. Las mujeres en el mundo árabe han sido rechazadas sistemáticamente y han sido olvidadas durante centenares de años en el campo de la literatura, simplemente porque sus escritos y perspectivas eran diferentes al de los hombres, que eran los que marcaban las pautas y cánones. Es muy reciente cuando las mujeres árabes han sido reconocidas en el campo de la creación literaria. Ahora se les está
dando la justa consideración `por su riqueza, habilidad y variedad en la composición literaria a lo largo de su historia. En este sentido, Al Khansà, la poetisa del siglo VII, ha sido reconocida por su extraordinaria elocuencia y su atrevida osadía. Se considera la elegía “Lamento por su hermano” una de las composiciones literarias más grande de la lengua árabe. Estéticamente la marcha mora pretende casar la funcionalidad de ser útil para el desfile de los festeros con la incorporación de algunos elementos más novedosos. El uso del modo frigio y las escalas orientales mantiene un sabor próximo al mundo árabe, sin rehuir de la introducción de armonias más contemporáneas en determinados momentos.

Interpreta : Música Primitiva Apolo d'Alcoi. Dirigeix. Fco Valor Llorens
Diumenge 13 d'abril de 2025. Teatre Calderón d'Alcoi
Concerts d'Exaltació de Música Festera

Al Khansà. Marxa mora de Pasqual Salort Aguilar.

Поделиться в:

Доступные форматы для скачивания:

Скачать видео mp4

  • Информация по загрузке:

Скачать аудио mp3

Похожие видео

TRIBUT A FRANK SINATRA. Adaptació Pasqual Salort

TRIBUT A FRANK SINATRA. Adaptació Pasqual Salort

LA MUIXERANGA d'Algemesí. Dolçaina i trompeta.Arranjament Pasqual Salort

LA MUIXERANGA d'Algemesí. Dolçaina i trompeta.Arranjament Pasqual Salort

Al Khansà - Pasqual Salort Aguilar

Al Khansà - Pasqual Salort Aguilar

EIXIDA DE LA CREU .Algemesí. Arranjament Pasqual Salort

EIXIDA DE LA CREU .Algemesí. Arranjament Pasqual Salort

DOBRADO BARROCO - GILSON SILVA (SALA SÃO PAULO)

DOBRADO BARROCO - GILSON SILVA (SALA SÃO PAULO)

GRANADA . Agustin Lara. Adaptació Pasqual Salort

GRANADA . Agustin Lara. Adaptació Pasqual Salort

Roser (pasdoble). Pasqual Salort Aguilar. Dolçaina i percussió

Roser (pasdoble). Pasqual Salort Aguilar. Dolçaina i percussió

L'Estaca de Lluís Llach, Tramuntana fusió

L'Estaca de Lluís Llach, Tramuntana fusió

Preludi per a tres dolçaine i percussió. Ramón Garcia i Soler

Preludi per a tres dolçaine i percussió. Ramón Garcia i Soler

HALLELUYA . Leonard Cohen. Adaptació Pasqual Salort

HALLELUYA . Leonard Cohen. Adaptació Pasqual Salort

Jota 2 de Tales.

Jota 2 de Tales.

Banda Simfònica Unió Musical de Llíria. Pasdoble Claudia Rodilla Alcaide d' Andrés Valero Castells.

Banda Simfònica Unió Musical de Llíria. Pasdoble Claudia Rodilla Alcaide d' Andrés Valero Castells.

LIBERTANGO. Astor Piazzola. Arranjament Pasqual Salort Aguilar

LIBERTANGO. Astor Piazzola. Arranjament Pasqual Salort Aguilar

OB-LA-DI, OB-LA-DA - Banda de Música de Siero y Banda Sinfónica del CONSMUPA

OB-LA-DI, OB-LA-DA - Banda de Música de Siero y Banda Sinfónica del CONSMUPA

SUENA AMUECI | ESTRENO | Concierto 45 Aniversario | AMUECI

SUENA AMUECI | ESTRENO | Concierto 45 Aniversario | AMUECI

Lluís el Moll (pasdoble). Pasqual Salort Aguilar.

Lluís el Moll (pasdoble). Pasqual Salort Aguilar.

EL CABALLERO Y LA ROSA . Begoña Gonzàlez. Interpreta Pasqual Salort i Àlex Velàzquez

EL CABALLERO Y LA ROSA . Begoña Gonzàlez. Interpreta Pasqual Salort i Àlex Velàzquez

ATENEO MUSICAL (Mariano Puig) || Ateneu Musical de Cullera - CIBM València 2025

ATENEO MUSICAL (Mariano Puig) || Ateneu Musical de Cullera - CIBM València 2025

Pasodoble Utiel. Banda del Conservatorio Profesional de Música de Utiel

Pasodoble Utiel. Banda del Conservatorio Profesional de Música de Utiel

Enrique López (Antón Alcalde).Pasodoble.

Enrique López (Antón Alcalde).Pasodoble.

© 2025 dtub. Все права защищены.



  • Контакты
  • О нас
  • Политика конфиденциальности



Контакты для правообладателей: [email protected]