Volta pel nord de la Serra de Boumort: Gerri de la Sal-Solguda-Cuberes-Taús

Llarga però molt interessant ruta pel vessant nord de la gran serra del Boumort.
Sortim de Gerri de la Sal i baixem paral·lels al riu Noguera Pallaresa tot seguint un bonic sender. El deixem, creuem a gual el riu Major i ens comencem a enfilar per una bona pista pel bosc de Pentina. Guanyem alçada ràpidament. Sobre les parets que formen el congost de Collegats observem el conjunt rocós de la Geganta Adormida. Anem pujant i les panoràmiques sobre els altiplans propers a Gerri de la Sal són cada cop més boniques. A ponent destaquen les poblacions de Peramea i Montcortès. A la dreta de la Noguera i sota nostre els petits nuclis de Bresca, Useu i Buseu, situats en una zona més escarpada.
Arribem a una cruïlla de pistes. Ara ens desviem a la dreta per visitar l'area recreativa de l'Esplà amb un petit refugi lliure i tot seguit el Cap de Roques de Solguda amb vèrtex geodèsic i la petita ermita de la Mare de Déu de l'Esplà. Aquí durant la guerra hi van passar fets molt luctuosos que són recordats amb una placa enganxada en una roca.
Visitat aquest bonic i panoràmic indret refem un tram de pista fins que enllacem amb la que s'endinsa a la Serra de Cuberes. Passem per Coll Pan i aviat fem una curta marrada per anar al refugi de Cuberes, també conegut com Casa Miró, un antic edifici que havia estat una casa forestal. Actualment és un confortable refugi de muntanya regentat des de fa molts anys per l'Anna i en Gabi. Aquí hi fem un bon dinar i refem forces.
Seguim la ruta passant pel costat de l'abandonat poble de Cuberes, del que només en queden un munt de rocs i per una bona pista sense cap dificultat arribem a la carretera que ràpidament ens mena fins el poble de Taús, arrecerat dels vents del nord per la serra del mateix nom.
Aquí iniciem el retorn per trams de pista de terra i d'altres amb asfalt. Passem a tocar pel petit nucli dels Castells i pugem fins el punt més alt de la ruta a l'indret del coll de les Iglésies on hi ha la petita ermita de la Mare de Déu de la Guia.
Ara si, iniciem una llarga i ràpida baixada tot passant pels llogarrets de Sarroca i Buseu. Ja força avall passem a tocar pel poblet de Baén. Un tros més avall deixem la pista asfaltada i ens desviem per continuar baixant per un bonic sender, un xic tècnic, que ens porta fins el fons de la vall, molt a prop del poble de Enseu.
Ara ja només em de fer un curt tram de baixada per retornar a Gerri de la Sal on hi arribem tornant a creuar el riu Noguera Pallaresa pel bonic pont romànic d'aquesta població.
En definitiva, una ruta molt interessant que ens descobreix uns indrets poc coneguts d'aquesta extensa serra del Boumort.