Seminari sobre literatura i escacs, impartit per Josep Anglada Bigordà - 2025

Seminari sobre literatura i escacs
Professor: Josep Anglada Bigordà
Dia de la setmana: Dilluns
Dates: 28 d'abril i 5, 12 i 19 de maig de 2025
Horari: De 18:30 a 20:30h (8 hores en 4 sessions setmanals)
Lloc: Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, 1a planta – Terrassa)
Preu: 64€ (44€ per a les persones associades a Amics de les Arts i Joventuts Musicals i 50€ per a les jubilades)
Matrícula: Us podeu matricular utilitzant el formulari que trobareu en aquest enllaç: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/matric...
També ho podeu fer trucant al 937 859 231 o presencialment a la secretaria d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (de dilluns a divendres, de les 17:00 a les 20:00h).

L’objectiu del seminari és mostrar d’una manera divulgativa, i sense ànim de ser exhaustius, de quines diferents maneres s’ha incorporat el joc dels escacs –com a recurs simbòlic i formal– a la literatura, des de la poesia persa del segle X fins a la novel·la contemporània.
Per seguir el curs no és necessari, per tant, ni saber jugar a escacs ni ser-ne especialment aficionat. Per altra part, sí que fora recomanable, tot i que no imprescindible, conèixer els textos de Edgar Allan Poe, Vladimir Nabokov, Stefan Ζweig, Gonzalo Maier i Maksim Ossipov que serviran com a eix explicatiu de la seva sessió corresponent.

1a sessió
-Relats mítics. Primers textos sobre l’origen del joc: Al-Masudi, Firdusi, Khayam (s. X). El mite de Caissa: William Jones (s. XVIII).
-Escacs i religió. De joc prohibit a font de valors: Els sermons de Jacobo de Cessolis (s. XIV). Primer poema en català: Scachs d’amor (s. XV).
-El Cafè de la Regence: Denis Diderot, Benjamin Franklin (s. XVIII).
-Caure dins una partida: Lewis Carroll, Alícia a través del mirall (s. XIX). La màquina de jugar a escacs («el Turc»), el relat gòtic d’Ambrose Bierce (s. XIX).
-L’anàlisi escaquística com a font del conte detectivesc: Comentari d’Els crims del carrer Morgue d’Edgar Allan Poe (s.XIX).

2a sessió
-Els escacs com a al·legoria: Friedrich Dürrenmatt, Jorge Luis Borges, William Faulkner, Patrick Süskind.
-Tipologies de jugadors d’escacs: Elias Canetti, Samuel Beckett, Miguel de Unamuno, Daniel Tammet.
-El nen prodigi: Arturo Pomar i els escacs durant el franquisme a El peón de Paco Cerdá.
-El relat psicològic: el jugador d’escacs com a geni trastornat. Comentari de La defensa de Vladimir Nabokov.

3a sessió
-Els escacs com a idea d’humanisme. Els cafès: George Steiner, Jorge Luis Borges, Fernando Pessoa.
-Oulipo, la literatura com a joc: els escacs com a estructura de la novel·la. Georges Pérec i Julio Cortázar (Rayuela). Escacs com a codi universal: Italo Calvino
-Escacs i llenguatge: Jorge Luis Borges, Alejandra Pizarnik, Ludwig Wittgenstein
-Europa s’ensorra: comentari de Novel·la d’escacs d’Stefan Ζweig com a metàfora de la lluita pel nou ordre mundial.

4a sessió
-La guerra freda: George Steiner, Bobby Fischer, Luděk Pachman.
-Els escacs i el mal a la literatura russa: Nicolai Gógol, Mikhaïl Bulgàkov i Varlam Xalàmov.
-Escacs i novel·la de gènere (negra, històrica, d’aventures, humor, feminisme, autoajuda): Fernando Arrabal, Arturo Pérez-Reverte, Woody Allen, Garri Kasparov (Gambit de dama).
-Escacs i ciència ficció. Literatura i cinema: Ingmar Bergman (El setè segell). Philip K. Dick (Blade runner). Arthur C. Clarke (2001, Una odissea de l’espai), Isaac Asimov.
-De la Patagònia a Moscou i de Petersburg a Califòrnia. Nous viatges, vells tractaments: comentari d’Otra novelita rusa de Gonzalo Maier i Peces en un pla de Maksim Ossipov amb el teló de fons de la caiguda de la URSS.


Lectures recomanades
Maier, Gonzalo, Otra novelita rusa, Minúscula 2019
Nabokov, Vladimir, La defensa, Anagrama 1990
Óssipov, Maksim, «Peces en un pla» dins El crit de l’ocell domèstic, Club Editor 2016
Poe, Edgar Allan, Los crímenes de la calle Morgue, Alianza 1994
Ζweig, Stefan, Novel·la d’escacs, Quaderns Crema 1987