La Carxofa de Silla

No sols al nostre poble (Silla) es canta La Carxofa. A uns altres, a Aldaia i a Alaquàs, també ho fan, però, n'hi ha més.
Pel que fa a aquests dos pobles de l'Horta, tot i que es canta des de fa bastants anys, allí diuen "El cant de la Carxofa" o el motet "Glòria a Déu a dalt del cel". A Aldaia (i a Alaquàs) el xiquet o xiqueta és elegit en "la prova de l'infant", que consisteix en la selecció de l'angelet per part d'un jurat composat per músics qualificats.

L'acte, que té lloc la nit del 6 d'agost a Aldaia és en honor al Santíssim Crist dels Necessitats i l'entramat de l'aparell escènic és molt senzill, doncs, a peu de terra s'alça un eix d'uns dos metres i mig des d'on penja la Carxofa d'unes mesures molt més reduïdes que la que coneixem ací de tota la vida, i presenta unes característiques morfològiques diferents: aquella és més arrodonida i té un color platejat. Al voltant se situen els músics, i el públic assistent que coneix la cançoneta també l'entona. Pel que fa a la lletra, i fins i tot la música, cal advertir alguna variació.

El pelegrinatge del motet també ens porta a la parròquia de la Santíssima Creu de la Plaça del Carme de València, on es representa en honor a la seua patrona, i també a Canyamelar, on se sol cantar tots els 14 de setembre i el Dilluns Sant en honor al Crist dels Afligits. Circumstancialment el motet també s'ha cantat a Torrent, Picassent, Quart de Poblet i Catarroja.

Haurem de traslladar-nos un poc més lluny, a Caudete (Albacete), per sentir parlar de la "Alcachofa". Allí és costum molt arrelada que des d'un senzill artefacte compost per un suport de metall d'uns quatre metres d'alçada, penge un balancí cobert a sota del qual s'hi troba un infantet assegut. A l'arribada de la Sagrada Imatge de la Mare de Déu del Carme el seu interior s'enllumena, les fulles s'obrin, l'angelet descendeix i als acords de la música de la Banda Municipal comença a cantar l'himne "A la Reina del Carmelo".

Tothom coincideix i està documentat que fou Rigobert Cortina Gallego (Godella,1840-València,1920), qui el 1854 composara aquesta peça musical i que el mateix any fóra estrenada al nostre poble. Ara bé, pel que fa a l'aparell escènic, hi ha veus que asseguren que fou creat a principi del s.XIX per l'escultor suecà Andreu Serra i que molt aviat es va expandir per les comarques de La Ribera i de L'Horta. I encara més, també s'apunta que aquesta tradició està documentada a Sueca, tot i que als arxius d'aquell poble sembla ser que consta que, en deixar-se de fer aquest acte, Sueca va regalar l'artefacte de la Carxofa a Silla. Siga com siga, la veritat és que a hores d'ara no coneixem cap poble de La Ribera que continue aquesta tradició.

Com anècdota cal assenyalar que no fa molt, un poble veí va demanar-nos que els muntàrem els de Silla l'acte de La Carxofa, amb tot els elements escènics i artístics: l'artefacte, la veu solista de l'angelet, la coral i l'orquestra.

A pesar de totes aqueixes coincidències, aquesta tradició tant nostra li ha donat popularitat al nostre poble, i per tot arreu és coneguda com "La Carxofa de Silla". I açò no és per casualitat perquè, si des del 1854 la seua continuïtat any rere any ha sigut un precedent condicionant que altres pobles no han assolit, és ací on rau l'essència d'una més que evident solvència històrica que ens permetria, si més no, donar-li una denominació d'orige.

I és que la nostra "Carxofa", a diferència de les "altres Carxofes" ha esdevingut una tradició més que centenària de forts arrels culturals i també sentimentals. Quantes vegades hem sentit dir i hem llegit allò de que és un deure de qui es considere un "bon siller" no deixar de perdre l'oportunitat d'assistir-hi cada any a escoltar-la? I és més, la nostra ha tingut sempre tant de ressò que fa molts anys que fins i tot Renfe posava trens especials desde València perquè els veïns de la ciutat i dels pobles del recorregut passaren el dia del Crist i pogueren presenciar La Carxofa.

Des d'aquell 1854 els directors d'orquestra han posat especial interés en l'elecció de la millor veu de les capelles de música de València per a la interpretació del motet. I és des del 1997 que la responsabilitat de que cada 6 d'agost l'angelet acompanyat de cor de veus i orquestra entone el motet està a càrrec de l'Agrupació Musical La Lírica en la persona del director de la Coral Juan Salvador Llácer Celda i la direcció musical del de la Jove Orquestra, Vicent Soler Solano. És així que des d'eixe any, sis han estat les veus que l'han interpretada: Tanya Duran Gil, Anna Gomis Gastaldo, Alba Duran Gil, Anna Garcia Aguado, Blanca Escorihuela Carbonell i Isabel Llàcer Pineda.