Duérmete - Mignon y su Orquesta

(J)
Títol: "Duérmete"
Compositor: Kaps
Gènere: Tango-Slow r/c a Trio Vocal
Producció: De la producción Kaps - Joham "Melodías del Danubio"
Intèrpret: Mignon y su Orquesta
Segell discogràfic: Odeon
País: Fabricado en Barcelona por Cª Gramófono-Odeon S.A.E.
Número de catàleg: SO. 9812
Matriu: 204.132

Detalls de producció

Lloc de fabricació: Barcelona
Empresa productora: Compañía Gramófono-Odeon S.A.E.
Informació legal: "DERECHOS A DISPOSICIÓN DE LA PROPIEDAD INTELECTUAL"
Text legal circular: "Prohibida la ejecución pública sin autorización de los propietarios de la obra y de esta reproducción fonográfica"
Etiqueta: Color rosa/salmó amb logo del temple Odeon
Segell adherit: A la dreta superior, parcialment visible amb text sobre imposts i timbres

Context musical

Estil: Tango-slow amb trio vocal
Compositor: Kaps (compositor de l'opereta vienesa)
Origen: De l'opereta "Melodías del Danubio" (Melodien der Donau) de Kaps-Joham
Intèrpret: Mignon y su Orquesta
Format: Tango-slow amb refrany cantat per trio vocal

Significat cultural

"Duérmete" és un tango-slow extret de l'opereta vienesa "Melodías del Danubio" (originalment "Melodien der Donau"), una producció dels compositors Kaps i Joham. Interpretat per Mignon y su Orquesta amb trio vocal, aquest disc representa l'adaptació de l'opereta centreeuropea al format de música de ball espanyola.

L'opereta vienesa va gaudir d'enorme popularitat a Espanya durant les primeres dècades del segle XX. Compositors austríacs i alemanys creaven operetes lleugeres i romàntiques que es traduïen i adaptaven per al mercat espanyol, sovint convertint les peces musicals més populars en cançons de ball independents.

"Melodías del Danubio" era una d'aquestes operetes vieneses que celebrava la vida i la música al voltant del Danubi, el gran riu que travessa Viena. El títol "Duérmete" (dorm-te) suggereix una cançó de bressol o una peça romàntica suau, perfectament adequada per al tempo lent del tango-slow.

El "tango-slow r/c a Trio Vocal" indica que es tracta d'un tango en tempo lent amb refrany (r/c = refrain/coro) cantat per un trio vocal. Aquest format era molt popular perquè combinava l'element instrumental ballable amb la part vocal melòdica i romàntica que els oients podien cantar.

Mignon y su Orquesta era una formació espanyola que s'especialitzava en música de ball i adaptacions d'operetes i musicals europeus. El nom "Mignon" (que significa "mona" o "encantadora" en francès) suggeria elegància i sofisticació europea.

La producció Kaps-Joham havia creat diverses operetes i revistes musicals que es van representar amb èxit a Viena i altres ciutats europees, i les seves melodies més populars es gravaven i distribuïen internacionalment en format de cançons de ball.

Característiques de l'etiqueta

Color: Rosa/salmó característica d'Odeon
Logo: Temple estilitzat d'Odeon al centre superior
Tipografia: Elegant sobre fons clar
Text legal: Requadre "DERECHOS A DISPOSICIÓN DE LA PROPIEDAD INTELECTUAL" a l'esquerra
Informació circular: Text legal complet al voltant del marge
Segell adherit: Visible a la dreta superior (parcialment llegible)
Crèdit complet: Inclou compositors, producció original i intèrprets

Valor històric

Opereta vienesa a Espanya: Document de la popularitat de l'opereta centreeuropea al mercat espanyol
Kaps-Joham: Compositors de l'escola vienesa d'opereta lleugera
Mignon y su Orquesta: Formació espanyola especialitzada en adaptacions europees
Tango-slow: Variant romàntica del tango, perfecta per a cançons melòdiques
Trio vocal: Format popular que combinava orquestra i veus
Intercanvi cultural: Exemple de com la música d'Europa Central arribava al públic espanyol

Context discogràfic

Odeon Barcelona era un centre important per a la producció de versions espanyoles d'operetes i musicals europeus. Les discogràfiques mantenien acords amb editors i compositors austríacs, alemanys i francesos per poder gravar adaptacions locals amb artistes espanyols.

L'opereta vienesa representava elegància, romanticisme i sofisticació europea. Compositors com Franz Lehár, Emmerich Kálmán, Oscar Straus i altres menys coneguts com Kaps creaven obres que combinaven melodies memorables amb arguments lleugers i entretinguts. Les seves cançons més populars es convertien en èxits independents que es gravaven en múltiples versions.

El tango-slow era una adaptació europea del tango argentí, tocada en tempo més lent i amb un caràcter més romàntic i menys passional que l'original. Era perfecte per al ball de saló europeu i permetia lletres més sentimentals i melòdiques.

El format amb trio vocal era especialment popular perquè les harmonies vocals afegien riquesa i interès a la melodia, fent la gravació més atractiva tant per al ball com per a l'escolta domèstica. Els trios vocals podien ser formats per tres homes, tres dones o formacions mixtes.