Valentí, una història de superació

Valentí no va tenir mai una llar acollidora i, sent encara un cadell, va fugir a la cerca d’un lloc on viure i al que poder anomenar “llar”. Com era esquifit, amb el pèl clar i curt, i no encaixava amb la resta de gossos més exuberants, els seus ulls brillants carregats d’esperança és van anar apagant. De ben petit, va descobrir que el món no era sempre amable amb els que s’allunyaven dels cànons establerts. Els gossos més grans, de pèl llarg i brillant, sovint el miraven per sobre l’espatlla—quan no li giraven l’esquena del tot. En algunes ocasions, fins i tot, el van empènyer, el van fer caure i el van fer sentir que no tenia un lloc entre ells.

Però Valentí, malgrat els moments de desesperança, va trobar sempre una petita espurna de llum dins seu. Tot i les ferides—tant les visibles com les invisibles—va aprendre a aixecar-se. Va viure amb la por de no ser bonic, de no ser estimat, i durant molt temps va amagar els seus sentiments per altres gossos i gosses per por al rebuig. Evitava fer mostres d’afecte als seus amics perquè, des de petit, havia après que l’afecte podia ser vist com una debilitat. Quan intentava llepar-li l’orella a un amic o jugar massa a prop d’un altre, sovint rebia burles o empentes. Això el va portar a reprimir-se i a pensar que estimar o mostrar-se afectuós el faria encara més vulnerable.


També es preocupava pel que podia semblar un detall insignificant: el color del seu collar. Mentre que els gossos que dominaven els carrers lluïen collarets i arnesos negres i robustos, ell havia après a evitar segons quins colors per por de cridar l’atenció. Els tons brillants podien fer que altres gossos se’n riguessin, associant-los a una certa fragilitat. Així, escollia sempre els més neutres i discrets, com si d’alguna manera això el fes passar desapercebut.

Els parcs, que haurien de ser un lloc de diversió, es van convertir en un espai perillós per a ell. La por de ser atacat per altres gossos el paralitzava i preferia donar llargues passejades per carrers tranquils abans que posar una pota en aquell espai on els seus records eren plens de cops i insults. Això el va portar a pensar en buscar altres zones de joc on pogués sentir-se més segur. Va provar alguns llocs nous, però la por seguia allà, com una ombra.

En els moments més foscos, Valentí es va plantejar opcions desesperades. Pensar en canviar de poble es va convertir en una idea recurrent. Somiava amb una vida millor en un lloc on ningú el conegués, on ningú pogués jutjar-lo pel seu passat. Però fins i tot aquest pensament es tenyia de dubtes: i si allà tot era igual? I si el problema no era el lloc, sinó ell mateix?

I, en les hores més dures, també va arribar a pensar que potser aquest món no estava fet per a ell. Quan es veia reflectit en un bassal d’aigua i notava la tristesa als seus ulls, es preguntava si hi havia un lloc on realment encaixaria. Però aleshores, entre pensaments ombrívols, sempre sorgia una petita espurna d’esperança.

Però llavors van aparèixer ells.

La primera va ser una gata negra anomenada Lluna, que el va mirar com si no hi hagués res al món de més bonic que un petit chihuahua amb un cor enorme. Després va venir un humà que, amb paciència i carícia rere carícia, li va demostrar que no calia ser gran per ser fort. I finalment, altres gossos, aquells que no jutjaven per les aparences, sinó pel que brillava a l’interior.

Poc a poc, Valentí va deixar enrere les pors. Va començar a passejar amb el cap ben alt, a escollir collars de colors vius, a jugar sense por a ser empentat, a estimar sense restriccions i, el més important de tot, a estimar-se a si mateix. Va aprendre que la seva bellesa no depenia del que diguessin els altres, sinó de la seva pròpia llum.

Ara, ja adult, Valentí mira el passat sense rancor, però amb la seguretat que ningú li tornarà a fer creure que no val. Perquè ell és fort, valent i ple de vida. I, si algun dia veu un altre gos que pateix el mateix que ell va viure, s’hi acostarà amb la mateixa mirada que un dia la Lluna li va dedicar: una mirada que diu "ets perfecte tal com ets".