Al País Blanc [Video Oficial] CdA Pau Casals (PeTaCa)

Al País Blanc.
Música: David Melgar
Lletra: Gibert d'Artze
Veu: Àngels López

Des del Camp d’Aprenentatge Pau Casals creiem que hem de fer arribar als centres educatius del nostre país un missatge clar sobre el drama dels refugiats, per tal que els alumnes de les nostres escoles puguin reflexionar-hi des de totes les vessants, també a través de la música i de la paraula, que hem unit un cop més per parlar d’aquesta xacra sense fi. I ho hem fet amb una cançó, com no podia ser d’una altra manera.

Perquè, malgrat tot, les guerres continuen escrivint capítols esgarrifosos a la vergonyosa història de la Humanitat. I, des de sempre, només produeixen una trista tria: o morir a la teva terra devastada o haver de fugir-ne.

El mestre Pau Casals ho sabia molt bé: ell també va ser un refugiat. I, tots els qui habitem en aquest idíl·lic “País Blanc”, hem de saber que també podem trobar-nos en qualsevol moment a l’altra banda de la tanca.

I hem de ser conscients que els infants, tan protegits en el nostre entorn, són les peces més vulnerables a l’escaquer de la violència.

A “Al País Blanc”, aquest missatge de pau el personalitzem en una nena que està trucant a la nostra porta, que necessita estimar i ser estimada, que ha de començar a oblidar per poder mirar amb il·lusió cap al seu futur.

El “País Blanc” som nosaltres: aquesta Europa glaçada, coberta per una neu neta i freda: la del nostre benestar egoïsta. I el Nadal ja és aquí: el celebrem amb cançons alegres, àpats en família i regals. Però, per algú que ha hagut de deixar enrere la seva terra, la seva vida, l’escola, els amics, o la família, per als qui vénen d’una terra embogida, el millor regal és que poguem oferir-los una esperança.

“Al País Blanc” no és tan sols una nadala més. És una cançó que arriba per Nadal per quedar-se a les nostres consciències durant la resta de l’any, perquè els nostres infants feliços puguin veure que són molt afortunats i que, si obren la seva porta i el seu cor als infants que no no ho són tan, de feliços, als que són diferents, als que estan esporuguits i exhausts, podran sentir com la neu de l’hivern es desfà amb l’escalfor de la seva solidaritat…

Gibert d'Artze