(11) Ramona Subirats Rosiñol (1918)

Orfe de mare i pare des de molt petita, la Ramona va haver de madurar ràpidament. Durant la República, ja era una adolescent que treballava en el negoci familiar, assumint responsabilitats que la vida li va imposar des de ben aviat. El seu testimoni és ple de relats significatius sobre com va viure els moments més crítics de la història recent.

És especialment interessant la seva descripció de les experiències viscudes durant la revolució i la guerra. Ens parla de la tensió viscuda en aquells anys, la inestabilitat que va marcar la seva joventut i les dificultats quotidianes d’una família que va haver de lluitar per sobreviure. La seva mirada sobre la revolució local, les transformacions en el seu entorn i la manera en què la guerra va trastocar les vides de les persones és molt reveladora.

A més, el seu testimoni sobre els primers moments de la postguerra ofereix una perspectiva única de les ferides socials i personals que la guerra va deixar. Els canvis que va experimentar la societat i com ella mateixa es va adaptar a una nova realitat són relats que mostren la força i la resiliència davant la repressió i el canvi social i polític que va imposar la dictadura franquista.

La Ramona, amb la seva història de superació personal, és un testimoni viu de com una generació va afrontar els traumes de la guerra i de com va reconstruir-se en un món marcat per la pèrdua i la recomposició de les identitats individuals i col·lectives.