Sierra Negra i Estibafreda per Ardonés i Sarrau Gordo

La Sierra Negra és una ruta molt popular pels amants del cicle alpinisme.
La seva aproximació es pot fer des de diferents indrets.
Nosaltres n'hem escollit una que no és de les més utilitzades. Hem pujat des de la cabana d'Ardonés i pel costerut Sarrat Gordo. Segurament de totes les opcions aquesta és una de les més ciclables.
El punt de sortida el situem al poble de Cerler. Sortim del poble i per un bon sender ens atassem al riu Ardonés per la palanca del Molino. Ara seguim riu amunt per un sender amb algun pas una mica tècnic fins entroncar amb la pista que arriba procedent de la carretera de l'Ampriu. Properes veiem les impressionants cascades d'Ardonés. Ens hi arribem fent una curta caminada d'uns cinc minuts (no val la pena anar-hi amb la bici). Us recomano la seva visita, és un indret que val la pena.
Un cop retornats a les bicis seguim pedalant per la pista fins entroncar amb la carretera. La seguim un tram en pujada fins que trobem a l'esquerra l'inici de la pista que es dirigeix a la Pleta i cabana d'Ardonés. Són uns 4 km. de pista en molt bon estat que es fan sense cap dificultat.
Aquesta pleta i cabana és un indret molt concorregut per ramats d'ovelles que aprofiten les immenses pastures d'aquests tocoms.
Davant mateix de la cabana comencem a pujar pels prats. Al principi el camí no és massa evident però aviat trobarem un ben marcat camí que comença a guanyar alçada per l'allargat i pendent Sarrau Gordo. Per davant tenim uns 2 quilòmetres en el que haurem de superar un desnivell proper als 500 metres. Com que el llom d'aquesta serra és prou ample tenim l'opció d'anar fent llaçades ben amples i si teniu una mica de tècnica el podreu pujar quasi tot pedalant. El darrer tram s'aplana hi arribareu a l'àmplia collada del Cuello Gordo. Davant vostre veureu una diagonal que fa un flanqueig que sembla difícil de superar. No us ho penseu. Quan us hi apropeu veureu que és un camí molt ben marcat i amb un pendent no massa fort. Fins el tram final el pujareu sense cap dificultat.
Superat aquest flanqueig ja sereu a dalt de la Sierra Negra. Aquí seguim pujant per un molt ben marcat camí fins el cim de l'Estibafreda. Amb menys d'1 km. hi arribarem pedalant.
Estem a 2691 m. i tenim unes panoràmiques sobre el vessant sud de la Maladeta espectaculars. També com a llevant albirem la part central de la Sierra Negra, entre el coll de Llauset i el cim de la Tuca de Roques Trencades.
Un cop esplaiats d'aquestes grans panoràmiques iniciem la la baixada pel llom de l'allargada serra. Aviat arribem al Collado d'Ardonés amb els petits estanyols anomenats les Balsetes d'Ardonés. Bonic indret.
Seguim pedalant pel llom de la serra, ara amb una mica de pujada fins assolir el cim secundari de Tuca Royero. A la nostra esquerra podem observar perfectament l'itinerari que hem fet de pujada des de la pleta d'Ardonés fins el cap de la serra.
Seguim baixant. Mica en mica el pendent és més pronunciat en alguns trams però el camí, molt trepitjat, es baixa força bé i ràpidament perdem altura. Passem per una altra elevació secundària, el Picalbo i seguim baixant. Davant tenim el Burroyo, un cim poblats de pins negres.
No hi acabem d'arribar. Entre el Picalbo i el Burroyo hi ha l'ampla collada herbada de La Solaneta. Quan hi arribem ens decantem cap a l'esquerra a buscar un sender que baixa pel costat del Barranc d'Altro. És un sender força tècnic i pendent en el seu primer tram.
Ara ja estem baixant per dins del bosc. Baixada ràpida. Un tros avall entronquem amb el sender anomenat La Mina que el seguim en baixada.
Arribem a les restes d'unes antigues explotacions mineres.
Ara el camí ja ha millorat molt i finalment arribem de nou a Cerler per una bonica carrerada empedrada. Creuem el poble pels seus estrets carrers i arribem de nou al punt de sortida.
En definitiva, una ruta molt aconsellable i panoràmica que us farà passar una bona matinal amb la e-bike. Jo he consumit uns 400w.
El tram més dur és el comprès entre la cabana d'Ardones i el Cuello Gordo.