Jota Aragoneseta - Simeonet (1989)

Vídeo contextualitzat amb l'article escrit per Tòfol Cabeza i Carlos Asensio per a la Revista Enfarina't Núm. 18 d'Ibi. L'article, 'MEMÒRIA ORAL, PARTITURES I GRAVACIONS DELS BALLS D’IBI: EL CAS DE LA JOTA ARAGONESETA. PART I' publica de forma inèdita una gravació d'una jota que ens ha cedit Paco Esteve Pla. La gravació va ser enregistrada en febrer de 1989. Segurament, la veu del cantador és la de Simeonet, de Tibi, i també el so de la guitarra. Possiblement, Miquel Asensi "Terròs", d'Ibi, toca el llaüt. (Informació proporcionada per Paco Esteve Pla).

La cançó sona entre Sol major i Sol # major. Així, el més probable és que la jota estiguera tocada per La major, però que l’afinació de l’instrument estiguera mig to o un to per baix, com era habitual en el passat. Una altra possibilitat és que, al gravar-la o reproduir-la, el radiocasset es ralentitzara i eixa gravació sone entre mig i un to més baix de com sonava originalment. El cantador fa sempre la mateixa melodia amb xicotetes variacions, però amb la característica que entra a cantar quan vol, xafant la melodia instrumental del llaüt. Com és conegut, això era el que es feia tradicionalment. Pel que fa a les melodies del llaüt, són les tornades pròpies d’altres jotes d’Ibi.

Les cançons que canta el cantador son le següents:

Morenita debe ser
la tierra para melones
y la mujer para el hombre
blanca rubia y con colores

Viva los cabellos rubios
viva los rubios rubiales
viva los de mi morena
que son rubios naturales

Tienes un bailar tan chulo
y unas vueltas tan galanas
cada vez que das la vuelta
pareces una campana

Eres una y eres dos
eres tres y eres cuarenta
tú eres la iglesia mayor
donde todo el mundo entra

Con qué te lavas la cara
si tan colarada estás
me lavo con agua clara
y Dios pone lo demás

Si tuviera una naranja
por medio la partiría
y así como no la tengo
cantaré la despedida