Carnaval Solsona 2012 - Penjada del ruc

Solsonins per carnaval exercint de "matarrucs" o mata-rucs.
El motiu tal com me'l han explicat:

Diuen que fa molts anys a la ciutat de Solsona van fer fora el bisbe a cops de ceballots i Déu Nostre Senyor els va castigar amb set anys de secada. Quan va tornar a ploure la fortuna va fer que sortís la primera herba verda a dalt del campanar i per celebrar-ho els notables de la ciutat van decidir que aquella herba fos pel ruc del senyor alcalde, referint-se naturalment al animal anomenat ruc, ase, burro o polli que era de la seva propietat. I va ser a l'hora de fer pujar l'animal fins a dalt del campanar, quan van posar una corriola, van lligar una corda al coll del ruc i el feren pujar fins a l'herba, això si, mentre anava pujant s'anava escanyant, i els solsonins anaven dien "mireu com riu de content!!".

És una manera d'explicar-ho, hi ha moltes versions i no son exclusives de Solsona.
És una història molt estesa, és una antiga llegenda rural d'èxit.
Index Aarne-Thompson (Aa-Th AT ATV) 1210 i 1210*

Malnoms: mata-rucs, penja-ases, sarratjó, lletissó, mielgo, melgo, del burro, del borrico, pardos.

Llocs on es penja un ruc: Solsona (Solsonés), La Granada (Alt Penedés), Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar (el Maresme), Tàrrega (Urgell), Samaniego (Àlaba / Araba / Álava), Perín (Cartagena - Murcia).

Llocs on he trobat referències d'històries similars:

Catalunya: Solsona, La Granada del Penedés, Vilassar, Castelldans (les Garrigues), Mas de Barberans (Montsià), Tivenys (Baix Ebre - Tortosa), Vilallonga de Ter (el Ripollès), Sant Esteve d'en Bas (la Garrotxa), Aramunt de Conca de Dalt(Pallars Jussà), La Bastida de Sort (Pallars Sobirà).

Illes Balears: Andratx (Mallorca).

País Valencià: Guardamar (Baix Segura), Moixent / Mogente (la Costera), Xàtiva (la Costera), Énguera (Canal de Navarrés), Xàbia (la Marina Alta), Bolulla (la Marina Baixa), Tàrbena (la Marina Baixa), Oliva (la Safor), Catarroja (l'Horta Sud), l'Alcora (l'Alcalatén).

Andalucia:
Prv. Jaén: Beas de Segura, Pegalajar.

Aragó:
Prv. Osca / Huesca: Aguas de Loporzano, Biescas, Binefar, Colungo, Naval, Saidí / Zaidín (Baix Cinca), L'Estall (Viacamp i Lliterà / Ribagorça).

Cantàbria: Silió.

Castilla La Mancha:
Prv.Guadalajara: Almonacid de Zorita, Terzaga.

Castilla León:
Prv. Burgos: Santa María del Campo, Villanueva de Argaño, Grisaleña, Villanueva del Río Ubierna.
Prv. Salamanca: Forfoleda, Robleda.
Prv. Segovia: Rebollo.

Extremadura:
Prov. Cáceres: Casar de Cáceres, Malpartida de Plasencia.

Euskadi: Samaniego.

Madrid: Las Rozas, Colmenar Viejo.

Murcia: Perín de Cartagena.

Navarra: Munarritz / Munárriz (Goñerri / Goñi) amb un cavall en lloc de ruc.

A Italia: Cagno (Como - Lombardia), Consonno (Lecco - Lombardia), Buscate / Buscà (Milà -Lombardia), Campli (Teramo - Abruzzo), Cuneo (Coni in piemontese) (Piemonte).

A França: Trausse (Aude / Languedoc-Roussillon), Pia (el Rosselló / Roussillon), Baixas (el Rosselló / Roussillon), Sainte-Dode (Gers / Midi-Pyrénées).

A Portugal: Mofreita e Vila Verde da Franca (Vinhais).

A Alemanya: Schilda (Elbe-Elster - Brandeburgo) [en lloc de un ruc, pengen una vaca].

A l'antiga Grecia classica: Abdera (desapareguda polis de Tràcia).

Històries amb alguna similitud:

El vol del ruc ("Il Volo del Ciuco"), a Empoli (pron. émpoli) (Firenze - Toscana - Itàlia) commemorant uns fets que es diu que van passar l'any 1397: Empoli atacava la ciutat de San Miniato, quan els hi van demanà la rendició van contestar que abans els burros volarien que ells entrarien a la ciutat, Empori va simular tenir molts soldats fen servir cabres amb llums i San Miniato es va rendir, per això els van convidar el següent diumenge a la plaça d'Empoli a veure el ruc volar. Van pujar un ase a dalt del campanar i el van fer "volar" pel damunt de la plaça amb cordes i currioles.

El Carnaval és l'hereu de les festes de l'ase i de Folls medievals, que venen de les antigues "Libertas Decembrica", capgirant els papers i els valors de l'ordre establert. És habitual trobar el ruc als carnavals:

A Lazkao (Gipuzkoa) el primer diumenge després de reis es fa la "astotxo festa" o festa del burro representant la fugida a Egipte.

Als carnavals de Zalduondo i de Durruma Donemiliaga (Àlaba), pajegen la "vieja" en un ruc, la feien explotar amb dinamita i en cremaven els trossos.

O Entroido de Laza (Ourense), el dels PELIQUEIROS, pero el ruc hi és: XITANADA DOS BURROS i TESTAMENTO DO BURRO.

Carnaval de Pero Palo, Villanueva de la Vera (Cáceres), muntant un ruc anuncien la condemna del Pero Palo.

"Le carnaval de l'âne" a França, a la val del Loire (Orleans) i a Gâtinais, dimarts de carnaval es passejava en ruc els marits cornuts.

A San Chuan de Plan(Osca) per carnaval el "muyen" amb un ruc.