(38) Rosa Cararach Vilà (1924)

La Rosa, filla d’una família benestant de Sant Vicenç de Torelló, ens va regalar una entrevista plena de detalls i emocions que ens permet entendre com els grans esdeveniments històrics poden transformar radicalment la vida quotidiana. Durant els anys de la República, era només una nena, i el seu entorn familiar era segur i estable. El seu pare, un barber molt conegut a Torelló, gaudia d’un cert prestigi al poble, i la Rosa ja estudiava a Torelló quan va esclatar la Guerra Civil.

Amb l’inici del conflicte, la seva família va prendre la decisió d’instal·lar-se definitivament a Torelló, buscant una aparent seguretat en un context cada cop més inestable. Però els últims dies de la guerra van portar una amenaça inesperada: el pare de la Rosa, probablement a causa de la seva posició social o de tensions personals, va rebre diverses amenaces que el van empènyer a prendre una decisió dràstica. Temorós per la seva vida i la de la seva família, va decidir exiliar-se a França, una elecció que marcaria el destí de tots.

Un cop a l’exili, la situació es va complicar encara més. La família, que fins llavors havia estat unida, es va veure separada en un context d’incertesa i dificultats creixents. A França, es van trobar immersos en un altre conflicte devastador: la Segona Guerra Mundial. Aquesta doble experiència – la fugida de la Guerra Civil i la supervivència enmig del nou conflicte bèl·lic europeu – va marcar profundament la Rosa i els seus familiars.

Especialment fascinant és l’experiència de la Rosa a l’exili, un període que defineix el rumb de la seva vida. Lluny de casa, va haver de construir una nova realitat en un país estranger. En aquest context de desarrelament i adaptació, va conèixer el que seria el seu futur marit i es va casar, decidint no tornar mai més a Catalunya. El seu relat és ple de reflexions sobre l’exili, les dificultats d’integrar-se en una nova societat i el record sempre present de la seva infantesa a Sant Vicenç i Torelló.

La seva història ens parla de la resiliència i la capacitat de començar de nou malgrat les adversitats. La Rosa representa una generació marcada per la pèrdua, l’adaptació i la construcció d’una nova vida lluny de la terra que la va veure néixer. El seu testimoni no només ens connecta amb el passat, sinó que també ens interpel·la sobre la força dels vincles familiars, el desarrelament i la importància de preservar la memòria històrica.