La plaça de l’Àngel, el centre de Barcelona - Va passar aquí | betevé

Situada al Mont Tàber, la plaça de l’Àngel actual formava part de l’antic nucli de la ciutat romana. En aquest espai hi havia una de les quatre portes de la ciutat. D’aquesta en va sortir la via Augusta, que anava a parar a les poblacions del Vallès i del Maresme.

Aquest espai va romandre gairebé inalterat fins a l’edat mitjana. En aquest període, l’augment de la població de la ciutat i l’aparició de nuclis poblats al voltant de les muralles, les vilanoves, van convertir la porta en un espai fonamental per la vida de Barcelona. D’aquesta manera, se la va acabar denominant plaça del Mercadal o del Blat perquè s’hi celebrava un dels principals mercats de la ciutat.

La plaça de l’Àngel es va convertir en el nucli central de l’activitat de la ciutat i al mig de l’espai s’hi va posar una pedra gravada on estaven marcats els quatre quarters, una mena de districtes, en què es dividia la ciutat: el quarter de Sant Pere, el quarter de Mar, el quarter de Framernors i el quarter del Pi.

El miracle de l’àngel i Santa Eulàlia
El nom actual de la plaça se situa a cavall entre els segles XVI i XVII i té origen al voltant de la llegenda de Santa Eulàlia.

Segons aquesta llegenda, quan les restes de la santa van ser descobertes a l’església de Santa Maria del Mar i van ser traslladades en processó a la Catedral, en passar per aquest punt, es van convertir en tan pesades que no hi havia manera d’aixecar-les. El fet era que algú havia robat un dit de la santa i, aleshores, va aparèixer un àngel assenyalant el culpable. Quan el dit va ser recuperat i posat al seu lloc, la processó va poder continuar.

En commemoració d’aquesta llegenda, l’any 1618, es va instal·lar l’estàtua d’un àngel a la plaça i a partir d’aquí va adquirir el seu n0m actual. Avui, a la plaça encara hi ha l’escultura de l’àngel, malgrat és una reproducció. L’original es conserva al Museu d’Història de Barcelona.

La fesomia actual de la plaça es deu als molts canvis que va patir al llarg dels segles XIX i XX, principalment el traçat de nous carrers, l’obertura de la via Laietana i l’obertura, també, de la boca de metro de Jaume I.

Subscriu-te al canal de Youtube de betevé:    / betevé  

Segueix betevé a:
Instagram: https://goo.gl/rkU4S2
Twitter: https://goo.gl/HdKjiy
Facebook: https://goo.gl/rpKwYv
Web: https://goo.gl/VEqMo8