Un espia a la butxaca. Més enllà de la servitud dels protocols, amb Íngrid Guardiola

Si en L’ull i la navalla: un assaig sobre el món com a interfície, Íngrid Guardiola es preguntava què vol dir viure a distància, a través de pantalles i models de simulació i quines relacions socials es generen, en l’assaig La servitud dels protocols, recentment publicat, l’autora analitza com les estructures tecnològiques i administratives han transformat la nostra relació amb l’altre i amb la presa de decisions quotidianes. Partint de les investigacions desenvolupades entre el 2019 i el 2025, explora l’impacte dels protocols en la gestió burocràtica, en l’automatització dels tràmits i en la despersonalització de les interaccions socials.

Aquesta conferència analitza les implicacions d’aquests canvis en la societat contemporània. Des de l’ús de la intel·ligència artificial i les plataformes digitals fins als mecanismes de prevenció i control, s’examina què perdem en aquest nou paradigma. En quin punt la tecnologia deixa de ser una eina facilitadora i es converteix en una forma de servitud? Com afecta els ecosistemes digitals, els hàbits i la construcció de nous mites? A través de la sociologia i el pensament crític, es debat la possibilitat de desmuntar o redefinir aquests protocols en una societat hiperconnectada i regulada per sistemes automatitzats.

Ingrid Guardiola és doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, professora lectora de la Universitat de Girona, assagista, realitzadora audiovisual, comissària i investigadora cultural. Des del maig de 2021 fins al maig de 2025 ha estat la directora del Bòlit – Centre d'Art Contemporani de Girona.

El seu treball indaga en les relacions socioculturals que s’estableixen entre la cultura, la tecnologia i la societat, i incideix en qüestions com la desigualtat o el gènere. Ha format part del comitè executiu del Consell de la Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (2016-2021), del Consell Assessor del Teatre Lliure (2019-2021) i del Patronat d’Hangar (2020-2021).

L’any 2017 estrena el seu primer llargmetratge documental, Casa de ningú (Boogaloo Films, Open Society Foundations, CCCB) i el 2018 publica el primer assaig, L’ull i la navalla: un assaig sobre el món com a interfície (Premi Crítica Serra d’Or). En coautoria amb Marta Segarra, ha publicat Fils, un assaig sobre el confinament, la vigilància i l’anormalitat (Arcàdia, 2020). El seu últim assaig és La servitud dels protocols (2025, Arcàdia).