Una joya oculta: Santa María del Milagro - Tarragona (Tarragonès)

(Cat) L’església s’erigeix sobre les restes d’una basílica visigòtica del segle VI. Entre els segles XII i XIII, es va construir l’església romànica de planta de creu llatina amb una sola nau, capçalera plana i transsepte. Sobre el creuer s’alçava un cimbori octogonal sostingut per trompes còniques. La nau estava dividida en quatre trams delimitats per columnes adossades i arcs torals que reforçaven la volta apuntada. La decoració interior era senzilla, amb capitells llisos a les columnes.

L’any 1576, l’església va ser cedida als frares trinitaris, que hi van construir un convent annex. Durant el segle XIX, l’edifici es va convertir en un penal per als presos que treballaven en la construcció del port de Tarragona. L’any 1923, es va intentar volar l’església amb dinamita, cosa que va provocar la destrucció parcial de l’edifici. Posteriorment, es van enderrocar les restes que quedaven dempeus.

Actualment, es conserven els murs i fonaments de l’església, que han estat objecte de restauració en diverses ocasions. Al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona es conserva una talla de la Mare de Déu amb el Nen, del segon quart del segle XIV, que prové d’aquesta església.

(Cast) La iglesia se erige sobre los restos de una basílica visigótica del siglo VI. Entre los siglos XII y XIII, se construyó la iglesia románica de planta de cruz latina con una sola nave, cabecera plana y transepto. Sobre el crucero se alzaba un cimborio octagonal sostenido por trompas cónicas. La nave estaba dividida en cuatro tramos limitados por columnas adosadas y arcos torales que reforzaban la bóveda apuntada. La decoración interior era sencilla, con capiteles lisos en las columnas.

En 1576, la iglesia fue cedida a los frailes trinitarios, quienes construyeron un convento adjunto. Durante el siglo XIX, el edificio se convirtió en un penal para los presos que trabajaban en la construcción del puerto de Tarragona. En 1923, se intentó volar la iglesia con dinamita, lo que resultó en la destrucción parcial del edificio. Posteriormente, se demolieron los restos que quedaban en pie.

Actualmente, se conservan los muros y cimientos de la iglesia, que han sido objeto de restauración en diversas ocasiones. En el Museo Nacional Arqueológico de Tarragona se conserva una talla de la Virgen María con el Niño, del segundo cuarto del siglo XIV, que procede de esta iglesia.

(Eng) The church stands on the remains of a Visigothic basilica from the 6th century. Between the 12th and 13th centuries, the Romanesque church was built with a Latin cross plan, a single nave, a flat apse, and a transept. Above the crossing rose an octagonal dome supported by conical squinches. The nave was divided into four sections, delimited by attached columns and transverse arches that reinforced the pointed vault. The interior decoration was simple, with smooth capitals on the columns.

In 1576, the church was ceded to the Trinitarian friars, who built an adjoining convent. During the 19th century, the building was converted into a penal institution for prisoners working on the construction of Tarragona’s port. In 1923, an attempt was made to demolish the church with dynamite, resulting in the partial destruction of the building. The remaining structure was later demolished.

Today, the walls and foundations of the church are preserved and have undergone several restoration efforts. A carving of the Virgin Mary with the Child, dating from the second quarter of the 14th century and originating from this church, is kept at the National Archaeological Museum of Tarragona.